Recentment
ens hem fet ressò a la nostra pàgina
de Facebook de la nova campanya d'Act Click i Metaxa: Bring
Them Back!, una iniciativa en xarxa per al retorn de les
escultures del Partenó d'Atenes i la reunificació del monument.
Amb el
suport de la Universitat d'Atenes, l'Institut d'Educació Tecnològica
de Kalamata, el Comitè Finès per a la Restitució de les Escultures
del Partenó i el Comitè Suís pel Retorn dels Marbres del Partenó;
aquesta e-petició vol recollir un milió de firmes per tal de
presentar la disputa davant del Parlament Europeu, però quin és
exactament el problema amb les escultures del Partenó?
 |
| Figures del pediment del Partenó exposades al Museu Britànic. Font: Wikipedia Commons |
Fa ja 200
anys que temple i escultures es troben separats i el motiu té nom i
cognom (i títol nobiliari): Thomas Bruce, setè Comte d'Elgin. Com a
ambaixador britànic a l'Imperi Otomà, que en aquells moments
dominava el territori grec, Thomas Bruce va arribar a un acord amb
l'Imperi per tal d'estudiar i documentar les escultures de
l'Acropòlis; però en assabentar-se que part dels vells marbres eren
reutilitzats en la fortificació del recinte (durant l'ocupació de
la península grega els otomans van haver de fer front als venecians
i més tard als propis grecs lluitant per la seva independència)
Lord Elgin va dur l'acord un pas més enllà i el 1801 començà a
emportar-se materials del Partenó i dels edificis del voltant.
 |
| Métopa amb Làpita i Centaure. Font: Web del Museu Britànic |
Durant molts anys el Regne Unit ha mantingut el seu control sobre aquestes escultures justificant-se amb que Atenes no comptava amb les infraestructures necessàries per a una millor conservació que la que pot oferir el Museu Britànic, però aquest punt ara sembla resolt amb el nou Museu de l'Acròpolis. Ara bé, si l'objectiu no és “reconstruir” el Partenó sinó traslladar les escultures d'un museu a l'altre; és aquest realment un argument de pes en favor dels grecs? Sent un conjunt escultòric de gran importància per a tota la cultura europea, no només per als grecs, realment canvia la percepció o és més satisfactori espiritualment pagant 5€ per veure'l en un museu a Atenes que veure'l gratuïtament a una de les ciutats europees amb més afluència de turistes. És a dir, aquest projecte té un interès merament cultural o es tractar d'augmentar els ingressos en turisme (i això s'aplica als dos bàndols)?
 |
| Partenó amb el nou Museu de l'Acròpolis al fons. Font: Web del Museu de l'Acròpolis |
Altres
arguments que presenten els líders polítics britànics són
l'adquisició de les escultures dins dels marges de la legalitat amb
un contracte signat amb el govern del territori grec en l'època. No
podríem parlar per tant d'espoliació, tot i que l'existència
d'aquest contracte és aigua tèrbola. A més, tot i que la campanya
només demana específicament el retorn de les escultures del Partenó
i no les de la resta d'edificis de l'Acròpolis; els anglesos
insisteixen en que això podria obrir una porta per a altres
reclamacions que buidarien els grans museus europeus i americans.
Per la
seva banda Grècia insisteix en que altres reclamacions no tindrien
cabuda donada l'especial importància del Partenó com a monument de
valor universal. les diverses peces del Partenó escampades arreu de
món constitueixen una única obra d'art que cal reunificar per tal
de restablir elements orgànics que ara careixen de cohesió,
homogeneïtat i historicitat; però que un cop retrobades al seu lloc
d'origen oferiran una major interpretació i comprensió del conjunt.
Còpies dels marbres servirien per mostrar l'influencia i deferències
de l'art grec en la cultura europea mentre que el context al qual
pertanyen els originals no podria ser mai recreat al Museu Britànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada