Fotografies sí, si us plau

Estiu, vacances, viatges, museus... i fotografies!

Si prenem com a punt de partida el fet que cada dia és més usual els smartphones i tabletes, compartint experiències a les xarxes socials, resulta un petit handicap el moment en el que entres a un museu i no són permeses les fotografies; arribant a provar de fer-les fins i tot d'amagatotis. Sovint aquest fet és degut als drets d'autor, tot i que també resulta convenient per instar al visitant a consumir postals i altre tipus de merxandatge a la botiga, o per comoditat dels propis treballadors, que els és més fàcil controlar que ningú faci fotos que no prohibir només el flash, el qual pot fer malbé les pintures.

Visitant realitzant una fotografia a la National Gallery. (fotografia pròpia)

Des del mes de juliol els visitants de la National Gallery de Londres poden realitzar fotografies (sense flash, és clar). Aquest canvi en la permissivitat és degut principalment per a facilitar la feina dels guàrdies de sala, i evitar la problemàtica al confondre l'usuari del Wifi amb els que realment volen fer fotografies. Molts dels usuaris del Wifi ho usen per buscar informació sobre les obres i expandir la seva experiència al museu amb uns coneixements extra que no es troben a la sala, mentre que d'altres continuen enganxats a les xarxes socials compartint la seva ubicació. Així, de retruc, permetre les fotografies dins del museu repercuteix en la publicitat del mateix i en la seva presencia visual a la xarxa i social media. Al mateix temps amb aquesta iniciativa la galeria també pretén igualar-se a d'altres institucions com la Tate, el Metropolitan de Nova York o el Museu del Louvre, que ja des de fa temps ofereixen aquesta possibilitat als visitants.

La polèmica no s'ha fet esperar. Els detractors critiquen la pèrdua d'un dels pocs espais culturals on encara es podia gaudir de l'art amb una certa desconnexió tecnològica i sense desenes de turistes amuntegant-se davant de les grans obres per deixar constància del “jo vaig estar aquí”, del “jo he vist això”. Tot plegat pot esdevenir una prova més del poc encertat comportament que en resulta de la massificació dels museus. Per exemple: fotografiar tot indiscriminadament, ocupar en excés l'espai visual destorbant altres visitants i, en essència, una actitud molt de segle XXI com és el fet de visitar ítems culturals com a elements d'una llista en la que cal marcar-hi els vist.

Visitant realitzant una fotografia a la National Gallery. (fotografia pròpia)

Per altra banda, cal pensar que en un món modern com el que vivim cada vegada és més necessària i evident la relació entre el món real i les noves tecnologies. Amb aquest nou plantejament la National Gallery no només permet als seus visitants gaudir de l'experiència museística com més ho desitgin sinó que alhora obre tot un nou camp de possibilitats per elaborar dispositius o aplicacions de mòbil per tal de vincular molt més l'espectador amb les obres d'una manera educativa i, potser a la vegada, entretinguda.

El que s'hauria, doncs, de treballar és com s'ensenya al visitant a percebre l'art. És molt fàcil culpar al turista de senzillament omplir el seu catàleg de fotos però cal també que els museus s'impliquin més en el coneixement interactiu utilitzant les eines que són quotidianes per al visitant. Alguns museus com el Museo Thyssen-Bornemisza o el Metropolitan Museum ja compten amb apps que mostren més informació d'una obra quan aquesta s'enquadra en l'objectiu del mòbil. Cal encara ensenyar a l'espectador a veure els museus d'una altra manera, però això s'ha de fer amb els seus propis mitjans. Felicitem a la National Gallery per aquest gran pas envers la modernitat, però alhora l'animem a continuar la feina doncs encara li queden els deures per fer.

Visitant realitzant una fotografia a la National Gallery. (fotografia pròpia)

Guiomar Sánchez Pallarès

@guiomar_sp

Ricard Gispert Parra

@ricardgispert