Els Miserables, novel·la original de Victor Hugo, i feta musical,
ja fa 29 anys que triomfa als escenaris. Des de la seva estrena al teatre
Barbican de Londres l’any 1985, no ha deixat de representar-se arreu, tot començant a fer història dins la trajectòria del gènere del teatre
musical. Actualment s’està representant arreu de les comunitats autònomes, amb
gran èxit.
Què poc es pensaven els seus creadors, Alain Boublil y
Claude-Michel Schönberg, que la seva obra es representaria arreu del món als
teatres més importants i guanyarien diversos premis, entre els quals hi
destaquem els vuit Tony. A més a més, cal dir que l’èxit de l’obra ha fet que
el musical hagi passat a la gran pantalla essent guardonat amb tres Oscars,
sota la direcció de Tom Hooper.
Però un dels fets més rellevants que volem comentar és
la renovació escènica sobre el muntatge
decoratiu, la qual remarca l’essència de la novel·la original i marca un punt
diferencial. Aquest canvi material es va fer ja fa quatre anys, amb motiu de la
celebració de l’aniversari dels seus vint-i-cinc anys. Cameron Mackintosh ens
presenta en aquesta nova producció uns nous aires que en renoven l’ interès i
la passió per aquesta obra literària tan realista, passional i humana. L’ambientació
a trets generals passa d’un àmbit lumínic clar i colorit a una ambient grisós,
tènue, mimetitzant-se més encara amb el sentiment dels seus protagonistes i la
situació històrica real. El nou ús d’aquestes tonalitats no crea pas monotonia
en el fil argumental sinó tot el contrari, ja que li atorga una major
profunditat poètica.
No obstant això, hi ha un altre factor clau que ajuda a remarcar l’ambient
de tristesa i misèria, aquestes són les pintures del mateix Victor Hugo que es
projecten al fons de l’escennari. Si bé és cert que es coneix majoritàriament
com a poeta, novel·lista i dramaturg, l’autor de la novel·la també té una obra
artística plàstica. Fruit del seu caràcter autodidacta el poeta i pintor, gestà
tota una producció pictòrica, basada en la tècnica de l’aquarel·la i carbonet,
que segons fonts coetànies l’ajudaven en la seva inspiració. Com que més aviat
tenien un caràcter d’assaig i no estaven concebudes per oferir-les al gran
públic, Victor Hugo mai les exposà per por a la crítica ja que podien fer ombra
a les seves produccions literàries, que eren les que realment agradaven.
Qui havia de dir-li doncs a l’autor dels Miserables que la seva novel·la
havia de triomfar com a musical als escenaris i que en aquests s’hi
projectarien les seves pintures! Només ens resta dir que si en teniu l’oportunitat
de veure l’obra, gaudiu-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada