Ens conta la llegenda, que fa molts anys es visqué una
situació molt dramàtica i colpidora que marcà profundament la gent de la Vila de
Falset.[1] La veu
popular fa ressò entre els seus habitants, d’un enfrontament bèl·lic que patí
el municipi en temps passats, tot explicant de la següent manera els fets d’aquella
gran efemèride. “A Falset res era com abans, la pau i la tranquil·litat havien
estat interrompudes per donar pas a una situació tensa i inestable. Des de feia
mesos, un exèrcit foraster havia encerclat la Vila emmurallada per tal de
planejar-ne el seu atac i caure a les seves mans definitivament. Els habitants,
foragitats per l’empresa de l’exèrcit foraster es reuniren per tal de posar fi
a aquella situació que els oprimia i els anava deixant sense recursos. Pocs
eren els mitjans però moltes les ganes de veure Falset lliure de qualsevol atac
ni pressió externa. Per aquest motiu, es reuní tota la població per tal de
posar fi a aquell setge que els portava encerclant durant mesos. La solució va ser atrevida però
molt encertada, ja que aprofità al màxim la geografia i el clima. Així doncs,
una matinada en la que la boira envaïa tota la vall de Falset, els seus
habitants varen aprofitar la situació per camuflar-se amb les seves camises
blanques i sorprendre així l’enemic. La tradició ens explica que la victòria va
ser triomfant i molt sorpresos i agraïts pel resultat obtingut, els habitants
de la Vila decidiren atribuir la victòria a Sant Antoni Abat, el 17 de gener, dia
en que es marcà la fi del setge de Falset. Per aquest motiu, s’organitzà una
processó per tal de fer honor a la imatge del Sant protector.”
Cal dir que Falset encara no es posa d’acord
en qui fou l’exèrcit invasor, ja que són dos les versions que s’expliquen a la
Vila. La primera situa el setge pels vols de l’any 1714, moment en que l’exèrcit
borbònic encerclaria la Vila per caure sota la dominació de les tropes de Felip
V de Borbó, duc d’Anjou, durant la Guerra de Successió. Per altra banda, una
altra versió popular enclava els fets durant la Guerra de la Independència,
també coneguda com la Guerra del Francès. En aquest cas es tractaria de l’exèrcit
napoleònic, com a bàndol opressor.
No obstant això, el fet més important va ser
i és, l’orgull de poble que es gestà entre els seus habitants. Aquest sentiment
de pertinença és el que fa que any rere any les falsetans i falsetanes surtin
abillats amb el vestit tradicional de català al carrer per tal de manifestar el
record d’aquell triomf. La peça de vestir més important que llueixen els seus participants
n’és la camisa blanca de fil, l’arma menys punyent però més poderosa, que portà
la pau del conflicte armat i donà nom a aquesta festivitat: l’Encamisada.
La celebració d’aquella victòria encara es
repeteix cada any, el cap de setmana més proper de Sant Antoni (17 de gener),
tot i que amb un protocol festiu evolucionat respecte l’origen de la festa. Diversos
són els actes i moments que donen color a la festivitat, com el pregó i rebuda
dels encamisats i encamisades a la plaça Sant Jordi, el ball de dimonis, les
desfilades de carros guarnits pels carrers i la ballada de la jota de Falset
durant l’Ofici Solemne del diumenge. Realment no és una festa que es pugui
explicar, s’ha de viure!
[1] Població
situada a la província de Tarragona, la qual n’és capital de la comarca del Priorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada