Pàgines

25 de gener del 2014

Realisme i abstracció sota el mateix sostre. Vaquero i Vilacasas

L'Espai Volart de la Fundació Vila Casas, ubicat al carrer Ausiàs March, ofereix en aquest 2014 dues exposicions que s'inauguraren conjuntament el passat dijous i que es podran visitar fins al 15 d’abril. Es tracta dels artistes Joan Vilacasas (Sabadell 1920 – Barcelona 2007) i Julio Vaquero (Barcelona 1958).

Presentació de les exposcions. Glòria Bosch, comissaria de l'expo de Vaquero; Christine Vila, filla de Vilacasas; Josep Casamartina i Parassols, comissari de l'expo de Vilacasas i Julio Vaquero. Font: Fund. Vila Casas

Un d'hiperrealista que ha anat donant pas a ambients fantasmagòrics; i un d’abstracte, de quan l’abstracció tot just començava a aparèixer pel panorama català. Dos artistes molt diferents, a primera vista, però crítics amb el seu entorn.

L‘obra de Julio Vaquero reclama la presència humana a través d’objectes quotidians –televisors, diaris, cadires, llibres...- que apila a mode de bodegó per després pintar-los sobre el llenç. Molt relacionat amb l’hiperrealisme nord-americà primer per, després, passar a crear escenes post-apocalíptiques i amb una atmosfera inquietant i vibrant que representen la decadència del món.


Julio Vaquero, Transferencia y amenaza


A part de les seves pintures, la mostra també inclou obra escultòrica: escultures fetes amb pintura tractada químicament per tal de crear una pasta que s’endurís i fes efecte de volum. D’aquesta manera es poden veure els elements quotidians dels seus llenços a mode d’instal·lació. Un escriptori o una cadira conviuen en l’espai, pintats amb daurats i petroli, malmesos, bruts i vells, com la mateixa humanitat, mostrant la por de l’home pel pas del temps.
Julio Vaquero, Azul rasgado (quadre) i Mesa de oro. Espai Volart


De l’altra banda trobarem Joan Vilacasas, sabadellenc que decidí, als anys 50, marxar a París per descobrir-hi la intel·lectualitat francesa, els nous aires artístics i l’Escola de París, de la que formarà part. En aquella època neix l’informalisme europeu, hereu de l’expressionisme nord-americà, amb un tint més profund i místic al darrera, moviment amb el que Vilacasas ràpidament se sent còmode i que mai abandonarà, donant pas a la part més característica de la seva producció: les planimetries. 

Joan Vilacasas, Planimetria


Es tracta de pintures sobre les que pinta línies i xarxes entrecreuades, laberíntiques, i que semblen la vista d’una ciutat des de les altures. Així, la seva obra es va fent freda i geomètrica, creant aquests mapes artificials amb diferents colors i textures, on hi projecta la dimensió mística de l’home i la recerca de respostes a l’existència.

Planimetries, Joan Viacasas

Espai Volart 2 - Joan Vilacasas


Els dos artistes busquen. L’obra d’ambdós pren rellevància en la recerca de la humanitat que encara perviu dins d’una societat alienada, frenètica i -potser- buida; i ho fan a través de maneres molt diferents. Experimenten amb la tècnica i els materials, sempre amb una necessitat d’anar més enllà, traspassar fronteres autoimposades –cal dir que Vilacasas també va experimentar amb l’escultura.

Estem, doncs, davant de dos horitzons artístics, dos estils i dos moments completament diferents però que connecten en l'arrel mateixa de la recerca artística. El recorregut vital d'ambdós no ens deixarà pas indiferents. 

3 comentaris:

  1. Està molt be coneixer aquestes facetes de per aquí, tot i que no entengui gaire es facil d'entendre gracies a les vostres explicacions.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Gràcies! :) Intentem divulgar la cultura tant com podem!

    ResponElimina