Fa relativament
pocs dies que es feia manifesta la notícia de la gran troballa de tota una
col·lecció d’obres d’art a Alemanya. Com pot haver estat un tresor tan
important ocultat durant tants anys? Aquesta és segurament la primera pregunta
que ens ve a tots al cap. Malauradament, no podem arribar més enllà amb una
resposta clara, ja que en aquests moments les autoritats alemanyes estan
investigant a fons aquest cas.
Segons les dades
proporcionades a la premsa alemanya, dins l’apartament de Munic on s’hi
mantenia oculta la col·lecció d’obres, varen ser comptabilitzats a gran escala
centenars de treballs que havien estat confiscats en època de govern nazi. Tot
i haver estat desaparegudes durant dècades, segurament per interessos polítics
i econòmics, els estudiosos sí que en tenien notícia de les obres d’art, ja que
gran part d’elles havien estat confiscades a museus, i no només a particulars.
El primer esclat
públic sobre la notícia el donà la revista Focus, del mateix país, el darrer
diumenge, tot informant sobre la redescoberta d’unes 1500 peces d’art, on hi
destacava entre elles grans mestres com Pablo Picasso, Henri Matisse i Emil
Nolde. Segons altres fonts, també ens trobaríem davant del cas d’obres de Marc
Chagall i Max Liebermann.
Encara que sembli
estrany, no és d’extrema actualitat aquest fet, ja que va ser al 2011 quan es
notificà sobre l’existència d’aquesta col·lecció, durant una ordre de registre
de l’apartament de Gurlitt, fill del gran marxant d’art Hildebrand Gurlitt, per
evasió fiscal. No obstant això, el portaveu de la canceller Merkel afirmà que
el govern n’estava al corrent des de fa relativament pocs mesos, ja que el cas
s’estava estudiant per una assessoria d’experts sobre l’anomenat “art
degenerat” i “l’àrea de saqueig del nazisme”. Aquests equips de treball
estudien les produccions artístiques que eren rebutjades per la filosofia nazi
i que per defecte, s’atribuïen a propietaris jueus. Segons aquest saber, es
tractava d’un art degenerat que malmetia el gran poble alemany i calia ser
apartat de la percepció pública per tal de no denigrar-ne el seu pensament.
Finalment cal dir
que les obres han d’estar sotmeses a uns estudis acurats, tant de conservació,
taxació i verificació, ja que pot ser que en alguns casos no es tracti
d’originals sinó de sèries de gravats, que cal encara confirmar per tal de no
atrevir-se a sobrevalorar la col·lecció. Ens quedem doncs, a l’espera de
futures declaracions que ens revelin realment el prestigi de la troballa, tot i
que les darreres informacions neguen en un principi la futura difusió del
catàleg d’aquesta enigmàtica col·lecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada