La Miranda de Llaberia: natura, tecnologia i art

És encara avui en dia la natura objecte d’intervenció humana o ha de ser un element fossilitzat preservat de tota agressió?  Realment en aquesta dicotomia s’hi poden desenvolupar varies objeccions. No obstant això, hem d’entendre que la naturalesa és una font important de proveïment i com a tal, l’hem d’aprofitar de forma raonable i sostenible. D’aquesta manera volem exemplificar aquest fet amb una construcció de fa relativament pocs anys, en la que hi podem trobar una perfecta unió entre natura, art i tecnologia. Es tracta ni més ni menys del radar meteorològic de la Miranda de la Serra de Llaberia. 

                                                                  

La Serra de Llaberia es tracta d’un Espai d’Interès Natural, protegit legislativament pel Govern de Catalunya, i s’ubica entre el sud de la comarca del Priorat, la Ribera d’Ebre i el Baix Camp. Es tracta d’un entorn natural amb uns perfils geogràfics espectaculars, caracteritzats principalment pels seus acusats singles i la seva vegetació exuberant, especialment a les obagues. Al capdamunt d’un d’aquests impressionants penya-segats i gairebé al cim de la Serra, hi trobem l’edifici en qüestió, que tot seguit comentarem. Aquest es tracta d’un dels quatre radars meteorològics de Catalunya, com el de la Panadella, Vallirana i Puig d’Arques, que permeten l’estudi climàtic i ens ofereixen les dades per mitjà del meteo.cat. 

                                                  

Si ens centrem en la construcció hi veurem com en aquesta s’hi concentren harmònicament natura, tecnologia i art. En primer lloc s’ha volgut destacar la natura pel fet que l’edifici no genera un gran impacte visual dins l’entorn natural, ans el contrari, ja que actualment el dignifica i li ofereix un doble significat. Així doncs, les seves tonalitats clares de gris i blanc s’integren amb les tonalitats grises, pròpies de les roques calcàries que formen la Serra. En segon lloc farem referència a la tecnologia, ja que n’és el motiu principal de la seva construcció. L’edifici conté tot un ordinador central que ocupa la part inferior de la construcció, on s’hi processen les dades i s’envien a la central pertinent. 

                                                    

Per altra banda, un radar format per dos parabòliques, es troba a la part superior, degudament cobert per una cúpula sobre de la construcció ja esmentada. Tots aquests materials científics poden semblar realment complexos. No obstant això, la forma amb el que el disseny arquitectònic congenia aquests elements, fa que l’edifici aporti unes connotacions especials, que a primer cop de vista ens poden passar desapercebudes. És en aquest darrer moment que arribem de forma més explícita al tercer punt plantejat: el factor artístic. Realment desconeixem si la construcció va ser concebuda amb unes significacions especials o si merament respon a les exigències infraestructurals. Però si ens hi fixem bé, observem com a part de lligar amb el territori, pel simple fet d’emprar unes tonalitats suaus que no provoquen estridències cromàtiques amb l’entorn, també resol de forma curiosa, però alhora tradicional, la unió entre la terra i el cel. D’aquesta manera, el disseny ofereix uns perfils rectangulars a la base de la construcció, tot fent al·lusió al racionalisme terrestre, marcat sempre de forma tradicional pel quadrat. Per altra banda, la cúpula que cobreix el radar respon a una gran esfera que es troba sobre la construcció rectangular. Així doncs, la part superior i que connecta amb el cel, representa aquest sentit més metafísic. Finalment, podem dir que l’edifici de la Miranda de Llaberia representa aquesta eterna comunió entre el cel i la terra, la qual trobem representada per mitjà de les cúpules inscrites sobre un quadrats en les esglésies dels nostres pobles.

                                                     

Aquest article no hauria d’acabar pas en aquest punt, ja que la visió que s’ha ofert vers aquest espai és completament subjectiva i personal. Realment volem deixar clara la idea que la natura no ha de ser intocable, ja que tant en matèries primeres com en punts estratègics com aquest, ens ajuda al nostre dia a dia. Per altra banda, amb el comentari d’aquesta construcció hem volgut aproximar-nos a un exemple que s’ha cregut pertinent per justificar aquesta afirmació. Així doncs, en un mateix element hi trobem concentrat natura, tecnologia i art. Deixem doncs en aquest punt obert el debat i reflexió personal sobre si és correcte intervenir la natura amb exemples com el radar meteorològic de la Miranda.