La
família Mèdici i Peggy Guggenheim. A ells i a tants altres
particulars que han donat diners a artistes o museus, que han
potenciat el seu desenvolupament i els han salvat d'alguna que altra
agonia, a ells els hem de donar les gràcies perquè sense les seves
aportacions, potser, no tindríem tot el material artístic, històric
i cultural d'avui.
Si
ens parem a pensar, doncs, en una evolució gairebé directa d'aquest
tipus d'acció ens trobem davant del crowdfounding, és a dir
micromecenatge, que tant en auge està últimament. Directament
propogut per institucions o ents privats, o mitjançant el web
Verkami, es tracta d'un seguit de projectes de tota mena als quals es
pot ajudar amb una petita o gran aportació econòmica per part de
particulars. D'aquesta manera es promou la col·laboració social i
la promoció del propi projecte, així com, i en definitiva és la
qüestió principal, portar a terme activitats que d'una altra manera
seria impossible. A partir d'aquí, del concepte crowdfounding, neix
el sí d'aquest article, a partir de la notícia de fa uns dies en la
que s'anunciava que el Museu del Louvre de París estava promovent un
micromecenatge per pagar una part de la restauració de la Victòria
de Samotràcia, que costaria uns 4 milions, dels quals el museus se'n
faria càrreg de tres.
 |
| Victòria de Samotràcia |
No és una acció aïllada ja que, tot i que
no és usual en el món dels museus, sí que s'ha usat diverses
vegades, també des del propi Louvre, com al 2011 que aconseguí
recaptar un milió d'euros per a la restauració de Les tres Gràcies
de Lucas Cranach; o, posant un exemple més proper, el MNAC,
juntament amb els Amics del MNAC, ho feren per aconseguir l'obra La
pregària de Marià Fortuny en motiu de l'exposició sobre el mateix
artista.
La
qüestió que ens plantegem des del Cultius Culturals és considerar
si és lícid que un museu públic amb un gegantí i magnífic
historial al darrera, el Louvre, i a més a més amb cost d'entrada
d'entre 12 i 16 euros, pot necessitar de crowdfounding? La crisi ja
ha arribat als més gegantins monstres de les arts? O es tracta d'una
nova filosofia de col·laboracions i apropament social, una mena de
roda mística de donar i rebre? Es pot pensar, doncs, que si aportes
diners al Louvre, et trobes més a prop i ets, potser, una mica amo
de les seves obres, i anar a veure la Victòria de Samotràcia
pensant que, efectivament, una part d'ella et pertany, ni que sigui
una mica.
I
vosaltres, que en penseu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada