Ara tots som fotògrafs

Temps era temps, que els fotògrafs eren aquelles persones amb una habilitat especial amb l'objectiu que, en mans de qualsevol altre mortal, esdevenia un seguit de fotografies nefastes. Durant els últims anys això ha canviat, no només amb l'entrada de la fotografia digital i el photoshop, especialment amb la febre del Instagram, aplicació per a Android i Iphone en la que la fotografia esdevé acabada quan se li posa un filtre a sobre de manera molt senzilla i ràpida. No cal, doncs, tenir una destresa especial i ni tan sols dominar un programa d'ordinador. L'era de l'Instagram s'ha apoderat de la vida social. Tant és així que han començat a sortir tot de concursos i trobades on el nexe comú és la passió per realitzar fotografies en aquest suport.

Aquests dies, per exemple, han estat les festes de Santa Tecla a Tarragona i la Mercè a Barcelona, i a ambdues s'hi han fet concursos de fotografia Instagram amb els hastags #miradessantatecla i #instamerce, respectivament. Aquest fet ha deixat apartada “l'antiga” manera de fotografiar, i ja sembla que els concursos de fotografia “tradicional” hagin desaparegut.

Però del que es tracta, què és? D'una moda passatgera que s'esborrarà amb l'arribada d'una nova aplicació? Podríem tractar-ho d'intrusisme professional? Cal pensar que ja es fan exposicions fotogràfiques íntegrament fetes en aquest medi; la primera fou a The Brick Lane Gallery de Londres al 2011. Així com també trobades, conferències i xerrades de comunitats d'instagramers. Perquè, de fet, el món Instagram ha vingut per a quedar-se; així almenys ho veiem des del Cultius. Es tracta d'una nova via de comunicació, un nou suport artístic i mode d'expresió a l'abast de tothom i per a tothom. Cal veure com evoluciona, i si amb el temps passa a ser una moda que caduca o segueix endavant, explorant les possibilitats artístiques que es poden assolir amb l'aplicació. I d'això, els fotògrafs professionals que n'opinen? També ho usen, o ho veuen com una aberració? Realment qualsevol persona pot realitzar fotografies fantàstiques, o es necessita, d'alguna manera, aquella espurna artística per aconseguir-ho? I vosaltres, què n'opineu?