Pàgines

26 de maig del 2013

Ciutats plujoses i altres alicients del turisme cultural

Ja ho diu la cançó, ¿quién es él? (…) ¿A qué dedica el tiempo libre?

Tots viatgem, tots fem turisme i marxem més o menys dies fora o prop de casa. Què hi fem? A què dediquem els pocs dies amb els que comptem? Mengem, comprem, visitem museus i monuments; en definitiva, busquem experiències noves que ens deixin el record d'una estada en un lloc diferent al d'on provenim. Però, en quina mesura realitzem actes culturals? A tots ens ha passat que, visitant una ciutat, ha començat a ploure i ens hem refugiat dins d'un museu o d'una eglésia. Potser ja teníem pensat d'anar-hi, però el mal temps ha fet que hi destinessim més temps o que canviessim una visita per una altra. Els museus, doncs, es nodreixen d'aquest mal temps, i tenen ben present el fet que aquest accentúa l'afluència de públic i, de fet, moltes vegades en el nostre imaginari ja ens agrada veure una pluja frenètica del nord d'Europa des dels finestrals d'algun museu en el que ens hi trobem calents, on hi ha una cafeteria o una tenda en la que podem, si cal, allargar més l'estada. Cal pensar en totes les estratègies possibles per a aprofitar la concurrència de públic dins dels museus.

Però, que és el turisme cultural? Únicament anar a museus? Anar a Amsterdam i passar-se el dia fumant haixís pot ser, en certa manera, turisme cultural? De fet sí, és un ítem típic d'aquesta ciutat i ens és lícit pretendre incloure aquesta acció dins del turisme cultural. Es tracta d'elements claus que esdevenen reclams per al turista: menjar paella a València, pasta i pizza a Itàlia i foi-gras a França, així com comprar la porcellana típica, per exemple. Tot això són petits elements que atreuen els turistes en clau cultural i que, a més, repercuteixen en l'economia de la zona. Cal pensar que també pot donar lloc a l'excessiu aprofitament del visitant, com ara els desorbitats preus que et fan pagar per pujar en gòndola a Venècia, o a la Torre Eiffel. Són destins, icones universals que tendeixen a creure lícits aquests preus per la seva pròpia naturalesa. 
Tramvia, atracció turística de Lisboa
Però hem de pensar que el turisme cultural no és només visitar museus i monuments -també ho és, sinó a més a més involucrar-se amb la cultura i les ciutats, conèixer o interessar-se pel seu passat i el seu present. Es tracta de la recerca d'icones que es troben en l'imaginari de tothom i que, en la majoria dels casos, han estat creades: la visita obligada al Gran Canó de Colorado, a la Torre Eifel, el Louvre, les piràmides d'Egipte o el Colisseu de Roma. Però no només són llocs, també són accions, com beure cervesa a Alemanya o pujar en tramvia a Lisboa, que formen part d'una llista que tots tenim en la nostra ment i de la que, conscient o inconscientment, anem taxant els ja assolits.

Les experiències, però, són cada vegada diferents, depenent del moment vital en el que ens trobem, de manera que us animem a que repetiu les visites, els viatges i les estades, perquè cada ciutat serà diferent cada vegada que hi aneu, amb diferents persones i en diferents moments de la vida. Perquè per vosaltres quina ha estat de les millors experiències de turisme cultural que heu tingut? I la pitjor? Des de Cultius Culturals us animem a que hi penseu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada