L’ indult del foc: la màgia de les Falles

La Comunitat Valenciana, a nivell general i per coneixença externa, es caracteritza per un univers ple de festeig i fastuositat. Un dels fets referencials de la seva cultura popular són les conegudes popularment com a Falles. Aquestes construccions no són un simple objecte del foc,  cal donar-los el tractament digne que els correspon, ja que són obres ciclòpies amb uns trets artístics d’artesans del cartró, fusta i actualment materials sintètics, els quals són anomenats com a Mestres Fallers.

Resulta una mica complicat endinsar-te en una tradició que tot i conèixer-la no l’has viscut mai en viu. No obstant, cal estar-hi present per poder contemplar, en el meu entendre i cada cop en el de molta més gent, autèntiques i vertaderes obres d’art. Tot i ser fruit de la popularitat festiva, aquestes posseeixen una tècnica i una execució professional amb unes formes i acabats que deixen bocabadats a tothom. El fet de que la seva finalitat sigui l’encesa que les fa desaparèixer la nit del 19 de març de cada any en desvirtua la professionalitat, l’esforç i el treball. Però aquest punt és crucial per tal de caracteritzar la tipologia d’aquest art. Si bé quan l’observem podem dir clarament que són macroescultures, el seu sentit pràctic, tant tradicional com de la filosofia dels mestres fallers, ens fa dubtar sobre la seva catalogació.  Hi ha qui diu que realment són obres d’art efímeres, les quals són degradades per un component natural com és el foc mateix, tot i estar intervingut o provocat per la mà de l’home. Sigui com sigui, les Falles no estan pensades per perdurar en l’eternitat i és aquest pensament, segurament, les que les fa més especial. És cert que algun sector del públic pensa que realment és un malbaratament de material innecessari, però si ens centrem en la idea de que tot el material és susceptible de desaparèixer i realment té una fí, això ens fa reflexionar de que potser no ens trobem davant de cap aberració. No obstant això, és evident que no passen desapercebudes i que no tota la gent les observa com a quelcom tradicional que es repeteix cada any, si bé hi ha entesos que ja n’aprofundeixen més en el seu camp d’estudi, ja que dins la materialitat escultòrica hi va lligada tot un rerefons ideològic popular i crític, fet que els dóna realment el sentit pel que són creades.

Un altre dels factors que resulta inabastable és el fet de comentar correctament una Falla. Realment algú sap com s’organitza i s’estructura i si hi ha alguna forma protocol·lària? Doncs certament hi és i es repeteix com un patró en cadascuna d’elles, per molt que la temàtica i el tractament escultòric hi sigui divers. Així doncs, si volem analitzar una Falla cal anomenar les dues parts principals que la constitueixen. Es tracta doncs, de la base dels ninots sobre la qual s’hi planta el remat. Realment, la part originària de la Falla són els ninots, dels quals posteriorment en descriurem breument el seu origen i la seva història. Aquest donen el vertader sentit d’aquest fet, tot i ser de dimensions molt més reduïdes que els remats. Amb els ninots s’estableix l’autèntic diàleg amb l’espectador. Aquests presenten una gran càrrega satírica sobre problemes o fets d’actualitat, i van acompanyats per norma general d’unes carteles amb textos narrats o diàlegs que n’identifiquen la qüestió tractada i la forma de burla que li correspon. D’aquest grup és d’on se’n salva un, l’indult del foc, en el cas que fos la Falla guanyadora.

Si ens centrem en el remat, aquest ha assumit en les darreres dècades, a partir dels anys 80, un especial interès que fins aleshores no posseïa. Per aquest motiu, els fallers tradicionals, no els artesans si no els ciutadans i públic més crític, aposten per tornar a donar el caràcter més crític i important al paper del ninot, ja que la majestuositat i grandesa del remat s’han emportat gairebé pel complert el sentit tradicional de les Falles. Els remats doncs, són constituïts per unes grans figures o conjunts escenogràfics amb unes mides de fins a una trentena de metres. La seva estètica presenta uns perfils molt suaus, voluptuosos, aeris i amb un especial interès per la mirada. Si bé els ninots presenten diversos tractaments tècnics ja que les seves reduïdes dimensions ho permeten, els remats transmeten una mirada estètica que els fa reconèixer arreu com a falles. Són aquests ulls tant brillants, amb una alta predominança del dibuix i que ressalten de les tonalitats més pastel de la resta del grup escultòric. Normalment es resolen com un ull ametllat, més propi de l’anomenada mirada arcaica, però que realment els dóna una humanitat i vivesa, tot fent els personatges més agradables i propers a nosaltres.

No es podrà acabar aquest article sense comentar breument l’origen d’aquesta festivitat tant extraordinària i plena d’expressió artística. Sembla ser que porta una gran càrrega simbòlica amb la referència del foc com a element que obre l’etapa primaveral, tot accentuant el canvi estacional. També hi ha qui troba referència amb els ninots de quaresma que es cremaven arreu d’Europa per tal d’avançar i anunciar la vinguda de la Pasqua. No obstant això, hi ha una història més arrelada, si més no més acceptada pels valencians com n’és el sentit primigeni de la cremà. No és casualitat que sigui per Sant Josep quan la festa pren el seu punt culminant amb l’encesa de les Falles. Si ens centrem amb el patronímic valencià observem com Sant Josep no n’és el patró de la ciutat ni de la Comunitat Valenciana, ja que són Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, respectivament. Així doncs, cal justificar perquè es fan les Falles per la fira de Sant Josep. Segons sembla ser, vers aquesta època de l’any els fusters netejaven el seu taller de les restes velles i inservibles i amb la vinguda del bon temps es posaven a l’exterior dels baixos del taller per treballar la fusta. Amb les piles de llenya que treien les cremaven al mig del carrer, si bé algun veí n’aprofitava una part o hi afegia un moble vell perquè hi fos cremat. A partir d’aquí es va optar per posar-hi un ninot al capdamunt de la pira el qual posteriorment adquirí un to més satíric del barri on s’hi plantava. És per aquest motiu que l’estructura base de les Falles és de fusta, ja que s’ha d’arribar a cremar absolutament tot com a senyal d’eliminació de trastos vells i inici d’una nova època regenerada de les cendres.

Actualment, el moviment faller ha aportat gent d’arreu del món que van a visitar aquests dies la ciutat per contemplar la gran bellesa de les Falles, i és aquest el motiu pel qual els ninots ja han adoptat un caràcter satíric sobre temes coneguts per la societat tot deixant de banda la burla veïnal. També cal dir que el fenomen ha arribat a generar un museu propi de la Falla, dins el qual l’Institut Valencià d’Art Modern n’ha pres part de possessió tot donant la rellevància necessària al moviment artístic faller.